Matinada. Concentració a Rossell de tots els caminants a les 8 del matí. Salutacions al nostre guia Xavi que ens hi esperava i pujada cap al poble de Bel, encimbellat a 953 m d’altitud. 9 km de pujada fins trobar-nos un poble encantador: dos carrers amb les cases de pedra de tota la vida i una plaça Major amb l’església medieval de Sant Jaume i el seu campanar. Un poble singular.

Hem deixat els cotxes i hem passat pel carrer Major (tot siga dit, una meravella) fins arribar al mirador, punt d’inici de l’excursió.

De seguida hem fet cap al xafareig, com és costum, situat una mica més avall del poble. Hem passat pel costat de la font de Vidala i quan ja portàvem més o menys una hora i poc més, hem parat a esmorzar al mas de Mariné. Ha estat un dels moments del matí amb més boira. Els companys no paraven de dir que amb boira també és bonica la passejada. I tenien raó perquè, tot i no veure les fondalades, la boira ens regalava vistes espectaculars d’espessos núvols blancs surant entre les muntanyes.

Després d’una bona estona de pujar i baixar i fer camí, hem arribat al punt més gratificant de l’excursió: les Finestres. Quines formes tan capricioses que ens ha regalat la natura! Ens havien dit que eren espectaculars i certament ho són. El nom no podria ser altre per a estes roques foradades alineades, talment com si fossen finestres obertes, col·locades en alt per ésser contemplades. Com no podia ser d’una altra manera d’un en un o per parelles hem pujat a tocar de la més accessible per fer-nos la foto. Sí, la foto és un bon record, però no hi ha res com contemplar-ho in situ.

Encara ens faltava una altra descoberta. Una mica més de camí. Des del forn de calç hem tirat amunt per anar al poblat Ibèric i des d’allí damunt la mola de Bel hem contemplat atònits la pena de Bel en tota la seua magnitud. Curiosament ha estat un dels pocs moments que ha desaparegut la boira i, no cal dir-ho, ho hem aprofitat per mirar la fondària. A baix de tot el riu Cérvol sense ni una gota d’aigua.

Descens cap al poble a recollir els cotxes i a dinar a Rossell, al restaurant Grèvol. I poso el nom perquè és la segona vegada que hi anem en poc temps i ens tracten molt bé. De fet, hi hem dinat i hem fet una sobretaula com les de casa en dies de festa que s’allarguen perquè hi estàs a gust i gaudixes de la bona companyia, de la xerradeta i, per descomptat, després d’un àpat ben bo.

+ fotos: https://photos.app.goo.gl