Enguany la sortida de final de temporada ha estat gairebé de tres dies. I val a dir que ha estat una bona pensada, perquè esta mica més de temps (una tarda) ens ha permès de fer una bona immersió en l’extraordinari entorn que ens oferix la Vall d’Aran.

Un autobús amb 61 persones sortíem d’Amposta a les 15 h de divendres i poc després recollíem els companys de Santa Bàrbara i Tortosa per poder arribar a Viella a l’hora de sopar, si res no es torcia, com efectivament va ser.

La mica de pluja que ens va sorprendre en arribar i el primer àpat tots junts ja va ser un tast del que vindria els altres dos dies, sense tindre en compte, però, el més gratificant per als sentits i per a l’esperit: la caminada de dissabte fins al santuari de Montgarri.

Amb un temps esplèndid vam començar el recorregut al Pla de Beret, just on naix el Noguera Pallaresa i el vam seguir fins a l’emblemàtic santuari situat a l’extrem nord-est de la Vall d’Aran, al límit amb el Pallars Sobirà i l’Arieja. Fou una llarga passejada d’unes tres hores, a l’anada per la sendera, ampla i còmoda, per poder gaudir dels cims nevats del voltant i de la immensitat dels prats, i a la tornada per un frondós bosc, sempre amb la remor de les aigües del riu ara a l ‘esquerra ara a la dreta.

Vam recuperar-nos del cansament amb un saborossíssim dinar a Arties i vam completar la jornada amb la visita guiada (per cert, una explicació completíssima) a les esglésies romàniques d’Arties i Salardú.

La pluja que va començar a caure cap a les nou del vespre no va impedir que molts aprofitessen les últimes hores del dia per sortir i gaudir de les propostes que els oferí la capital de la Vall d’Aran.

I continuà plovent tota la nit, amb llamps i trons, la qual cosa ja feia preveure que diumenge no faria un temps adient per complir els nostres propòsits. Tot i així, vam poder fer una passejada d’anada i tornada per dins el bosc, des d’Arties fins a Gessa, amb la sort esquivar l’aigua tot just arribant a Gessa i esperar per tornar quan ja havia passat el ruixat. Fou una alternativa ideal en un temps tan inestable.

Ens quedava un últim dinar, que vam assaborir entre rialles i converses dels amics i companys.

Un any més hem tancat la temporada amb una sortida plena de descobertes i de bons moments compartits amb familiars, amics i companys.

+ fotos i vídeos: https://photos.google.com/album