Entorn de l’any 813, regnant Alfonso II el Cast, un ermità anomenat Pelayo, creu veure la llum d’uns estels assenyalant un túmul a la muntanya Libradón, on més tard sorgiria Compostela. El succés va ser comunicat al Bisbe de Iría Flavia, Teodomiro. Van començar a esbrossar la mala herba i es va descobrir l’arca de marbre amb les restes que, per revelació divina, el Bisbe va atribuir a l’Apòstol Santiago. Teodomiro adona de la troballa a Alfonso II i aquest mana edificar sobre el sepulcre una senzilla església de maçoneria i fang. El mateix Rei adona del fet a Carlemany, i la notícia es propaga amb rapidesa per tota Europa.

Fins a 27 prodigis miraculosos, obrats per Santiago, es recullen en el Còdex Calixtino, però és l’any 859, durant l’ocupació àrab d’Espanya, quan en les planes de Clavijo, a 18 quilòmetres de Logronyo, Ordoño I, s’enfronta a les tropes musulmanes de Abderramán II en clar desavantatge numèric. Entre el fragor de la batalla, l’Apòstol Santiago apareix sobre un cavall blanc, repartint espasades sobre la morisma. Els cristians vencen i és quan el mite jacobeo traspassa definitivament els pirineos.

La Batalla de Clavijo, segons l’historiador Claudio Sánchez Barnús, no la va realitzar el Rei Ramiro I, sinó el seu fill Ordoño I, que per ser Ordoño fill de Ramiro, va haver-hi algunes equivocacions en els documents.

A partir d’aquí comença el pelegrinatge a la tomba de l’Apòstol, traçant-se camins des de tots els confinis de la terra, i és a principis del segle XII quan aconsegueix el major apogeu, mantenint-se durant diverses centúries. Aquesta popularitat que durant segles va arribar a superar fins i tot peregrinacions com les de Roma o Jerusalem, es va deure en bona part al suport dels monjos de Cluny i del pontífex Calixto II.

El consell d’Europa va atorgar al Camí de Santiago l’any 1987 el títol de primer Itinerari Cultural Europeu i més tard Patrimoni Cultural de la Humanitat.

ALTRES ESDEVENIMENTS RELLEVANTS ESDEVINGUTS EN AQUEST SEGLE

Dins d’aquest segle el Papa León III, per mitjà de l’epístola “Noscat Vestra Fraternitas”, dóna a conèixer la bona nova a tota la cristiandat.

Any 814. El rei Alfonso II ordena l’edificació de la petita basílica de Antealtares sobre el sepulcre de l’Apòstol Santiago el Major.

Any 841. Es tenen dades de l’arribada a Santiago d’un primer grup de pelegrins procedents de Astúries.

Any 899. Consagració de la nova basílica, l’execució de la qual va ser manada pel Rei Alfonso III.