No hi dubte que de les moltes expressions que es van sentir durant la caminada de dissabte la que reflectix millor com va anat tot va ser “de l’Airosa mon recordarem”. Poc ens esperàvem quan ens atansàvem al barranc de la Vall (Mas de Barberans) que tindríem un dia tan i tan ventós. Encara dins del cotxe, ens vam mig espantar perquè van començar a caure quatre gotes, tot i que la previsió deia que no havia de ploure. Del vent, sí que ens havia dit que en faria, però no n’esperàvem tant, ni de lluny.

Després d’esta introducció sobre les adversitats del temps, cal dir que la pujada a l’Airosa és un gaudi per als sentits. I tot i el fort vent i com més a dalt més, no vam deixar de contemplar, i fins i tot de fotografiar, les curioses formacions rocoses que més d’un va comparar amb un paisatge que recordava la Capadòcia.

Érem unes 30 persones, que a pesar de l’avís de ruta exigent, vam decidir arribar fins al castell de l’Airosa (1.034 m), només fins a la base, però; la grimpada en una altra ocasió, si cal. Un recorregut d’uns 10 km.

Poc després de començar a pujar arribem al racó d’en Marc, una cova enorme, des d’on ja descobrim algunes de les agulles i promontoris que anirem trobant en l’ascensió. El vent ja comença a empipar-nos més del que voldríem i ens parem a esmorzar en un revolt del camí amb molt bona miranda i una mica de protecció de les bufades.

A partir d’aquí la forta ventada ens fa dubtar si havíem de continuar o retirar. Ni el sol es va atrevir a sortir. Sort que els de muntanya anem sempre preparats i portaven abric, i amb les caputxes dels anoracs ben lligades fèiem front al vent i a la gelor no massa pròpia de final d’abril. Vam continuar amunt gaudint d’un paisatge que paga molt la pena, però també concentrats a trepitjar fort i mirar cap a terra per no ensopegar, sobretot ens els trams més pedregosos i amb molta pedra solta. Val a dir que la persistència del vent sí que convencé uns quants que emprengueren la retirada quan faltava poc per arribar a la Foradada de l’Airosa. Els altres, no sense temor, vam continuar empesos pel desig d’arribar dalt i complir l’objectiu, potser una mica agosarats tenint en compte les circumstàncies. Vam fer la foto i més esperitats que a la pujada vam emprendre la baixada sense parades, però amb molta cautela per no fer un pas en fals, més literal que mai.

Les fotografies, tot i ser magnífiques, no són prou per fer-se una idea de la caminada tan espectacular que és la pujada a l’Airosa. Segur que “mon recordarem” d’esta anada del 26 d’abril del 2025; ara, estem segurs que hi tornarem.

+ fotos: https://photos.app.goo.gl