El dissabte dia 17 de febrer vam fer una sortida a la serra del Montsià. Havíem de pujar tots a l’Ereta (568 m), amb un desnivell positiu de 460 m. Un lloc especial per contemplar la Punta de la Banya gairebé a tocar. En dies clars la vista és una meravella. T’atrapa tant que no te n’aniries d’allí. Teníem moltes ganes de portar-hi els companys i companyes de l’associació, però quan la preparàvem ens vam adonar que era una ruta exigent, per a persones acostumades a pujar desnivell per la muntanya i això ens va portar a oferir dos rutes pel mateix entorn ,però de diferent dificultat. Així que els més preparats, per dir-ho d’alguna manera, una quinzena, van pujar a l’Ereta pel Mal pas de Rialla, després el cingle del Pic Blanc i, finalment, van arribar a l’Ereta. Estaven contents perquè, com he dit, el premi és molt gratificant. Després calia baixar tot el que s’havia pujat, que no era poc, però per un altre camí no tant empinat. Va haver-hi alguna caiguda, però, per sort, sense importància. L’altre grup, 35 caminants, van fer una pujada més suau pel camí del Codonyol fins a la caseta de Darío, des d’on també es pot veure la mateixa vista de la badia dels Alfacs i el poble de la Ràpita a l’esquerra. Es van poder entretindre més a contemplar el paisatge d’oliveres, pins i carrasques tan característic de la serra.

Per acabar, un dinar tots junts al complex esportiu Bahía Mar de la Ràpita.

+ fotos: https://photos.app.goo.gl