A la sortida de novembre hem anat a les Roques d’en Benet, al nord del Parc Natural dels Ports, prop d’Horta de Sant Joan. Són punt de referència de tot el territori per la seua espectacularitat. Hi ha diferents llocs des d’on accedir-hi. Nosaltres ho hem fet des de l’aparcament Mas Burot. La primera mitja hora hem seguit una pista que ens ha servit per anar-nos acostumant al fred i al vent que ens han acompanyat tota la jornada. Hem deixat la pista i hem començat a enfilar-nos amunt per una sendera des d’on podíem veure les imponents parets verticals de fins a 300m. Cap al costat també teníem una perspectiva sensacional de les Gronses, el circ de conglomerat darrere el qual es troben els Estrets d’Arnes. Una primera parada obligada per anar a la cova d’Engerra, amb parets ennegrides, prova que va servir de refugi de pastors i on hem vist una curiosa formació de pedra, que ens ha cridat a tots l’atenció. Ara ens quedava la part més dura: enfilar la canal que conduïx al Castell, el cim. Un ascens cautelós entre pedres i més pedres per totes bandes; de tant en tant ens giràvem o alçàvem la vista cap a dalt per constatar com n’és d’empinada. Hem arribat a un altiplà, avantsala de l’últim tram fins a dalt de tot. Aquí hem parat a esmorzar, arrecerats del vent i amb una vista immillorable del Cap de Gos, el conjunt de pedres que per la seua forma ens recorda el cap d’este animal. Després, la pujada al cim, 1017m. Vistes extraordinàries a tot el voltant: els pobles del Matarranya, Arnes, Horta de Sant Joan i la muntanya de Santa Bàrbara; també cap a Paüls i el Tossal d’Engrilló. Una estona  per contemplar tota l’esplendor de la plana que envolta les Roques, unes fotos de record i tot seguit cap a baix. El vent seguia bufant amb força. Amb cura hem emprès el descens per la mateixa canal. En arribar al començament de la pista hem preferit seguir una sendera que, tot passant a prop del Mas Burot, ens conduïa a l’aparcament. Ha estat una bona decisió perquè hem travessat una zona frondosa de pins, carrasques, i aurons vestits de les tonalitats de la tardor, que enguany han tardat en arribar. La cirereta del pastís ha estat arribar fins al Mas de Burot. La restauració d’este Mas va rebre el Premi del Patrimoni Europeu 2021 en la categoria de conservació. La restauració es va basar en tècniques tradicionals de bioconstrucció. Al seu voltant tot de panells explicatius i manipuladors dels diferents materials i tècniques emprades en la reconstrucció permeten fer-ne una visita extraordinàriament didàctica. Des d’aquí només faltaven uns minuts per arribar als cotxes i cap al restaurant. Una taula ben parada, força gana i una companyia excel·lent per fer-la petar una bona estona.