Magnífica excursió la d’abril pels Ports. Hem gaudit d’un entorn fantàstic, desconegut per molts dels caminants, tot i que és una ruta fàcil i amb un accés també a l’abast.

Alguns patíem pel temps perquè tota la setmana els meteoròlegs de TV3 ens pronosticaven calor intensa per dissabte en esta zona, però no ha estat ni de lluny com es pensaven. A més hem tingut l’avantatge que hem anat la major part del recorregut per senderes vorejades primer per carrasques i boixos, i després per pins que ens protegien del sol.

Hem començat la sortida al Toscar on hem deixat els cotxes. De seguida ens hem enfilat cap amunt una bona estona. Molts trams del camí estaven empedrats, la qual cosa ens fa pensar que era un antic camí de ferradura. Hem travessat el barranc del bosc Negre i hem continuat pujant sense parar. Com que ja havíem guanyat alçada podíem contemplar la vall de l’Ebre i el coll de l’Alba a l’horitzó. També les restes del castell de Carles. Hem passat, tot pujant, a una zona més àrida i agresta. Una mica més i ja teníem a la vora la gegantesca cova dels Adells. Impressiona per la grandiositat. Esta cova es fa servir per guardar el bestiar quan fa mal temps. Nosaltres hem preferit anar a esmorzar a la cova del Curro, que està a tocar. És més petita però protegida del sol per la vegetació. Hem gaudit del descans tot xarrant i menjant. Hem hagut de recular fins a la cova dels Adells per iniciar el camí de baixada fins a la font del bosc Negre. Abans de començar el descens hem contemplat embadalits l’horitzó per última vegada perquè ens n’anàvem a endinsar pel bosc de pi negre, una altra meravella dels recorregut d’avui. Hem arribat a la font assedegats i hem begut a raig tant com hem volgut per apaivagar la seti la calor, que ara ja es notava. La font del bosc Negre és un lloc idíl·lic envoltat de falgueres, molsa, esbarzers, totes les tonalitats del verd i amb una aigua que no para mai de rajar, ni en les èpoques seques. Sens dubte, un dels llocs més atractius del Parc Natural dels Ports. Ens hi hem estat una estona i després hem acabat de fer la baixada tot passant pel coll de Morera i a partir d’aquí desfer el camí d’anada fins al Toscar. En este últim tram ens hem trobat els corredors de la ultramarató Trencacims que ens avisaven amb un crit quan s’atansaven perquè els deixéssem el camí lliure. Després, a la font dels Xorros del Toscar hem parat una estona al costat d’un avituallament dels corredors i corredores que anaven passant endrapant alguna cosa de menjar i, sobretot, remullant-se la cara i el coll a la font.

Com que hem fet via, encara hem tingut temps, abans d’anar dinar, de baixar uns metres per un camí proper fins a les restes de la fàbrica de vidre pla cristal·lí que es construí el 1713 i que tancà el 1719 al exhaurir la llenya de l’entorn que els servia de combustible.

Hem acabat com sempre amb un dinar de germanor després d’un matí molt agraït per racons bellíssims del massís del Ports.

+ fotos: https://photos.google.com/share/